L'arbre que vam escollir per presentar el nostre projecte a tota l'aula il·lustra molt bé com ha sigut tot el procés que ha seguit el nostre equip i en que s'ha convertit el nostre treball.
Arrelar sempre és difícil, començar a treballar amb un grup que no coneixes, que no et veus, que té diferents maneres de treballar, d'expressar-se, però a mesura que anaven passant els dies, ens vam organitzar, vam repartir tasques i vam redactar uns acords grupals, aquelles arrels van començar a fer-se fortes i a créixer.
El vam anar regant amb tota la informació que anavem cercant i aviat el tronc es va começar a eixamplar, amb el Sites agafant forma i contingut. Però hi havia algun dia que se'ns oblidava regar-lo, però sempre hi havia algú que al final del dia ho recordava a l'espai de debat i continuava el seu imparable creixement.
Les fulles van sortir, tot i que va costar, doncs el mapa conceptual i els detalls finals, van ser molt laboriosos, i finalment els fruits van sortir, unes pomes ben formoses que van posar punt i final al nostre treball.
Només calia fer-ne partíceps als companys de l'aula perquè valoressin el creixement d'aquella pomera i estem agraides pels comentaris rebuts, els fruits són bons i saborosos.
Pel que fa a la valoració dels treballs dels companys, en aquesta recta final de l'assignatura, no ha sigut tasca fàcil, el teu treball el tens molt pamat, no et sembla veure res incorrecte però des de fora es veu amb uns ulls diferents i el rerafons el desconeixes., però valoro positivament l'experiència d'avaluar un altre treball, et fa llegir-lo i rellegir-lo diverses vegades i saps que darrere hi ha una feinada que cal tenir en compte des del minut zero.
Amigues d'Hipàtia un plaer fer crèixer aquesta pomera amb vosaltres! Seguim!
