Entorn la PAC 3

Hauria d'haver fet l'entrada setmanal el diumenge. No la vaig fer per falta d'informació, perquè volia esperar a avançar en la PAC 3 i tenir moltes coses a dir. Penso, com ha dit una altra companya, que anem una miqueta a mig gas. Tot i que hi ha hagut un parell de companyes limitades per malaltia, sóc la primera a incloure'm en això d'anar al ralentí. Pot ser, però, que aquesta sigui una sensació que té a veure amb què el gruix de posades en comú i acords ha estat a la PAC 1 i a la 2. El fet de saber que  haig d'encarregar-me d'una part de la redacció dels continguts del nostre Site fa que, tot i saber que hem de fer una feina col·laborativa i que no hem de descuidar el que la resta de companyes estan fent, perquè el treball és de totes, tingui certa tendència al relax. I això no pot ser! M'autocritico i espero que a partir de ja em torni a esforçar com fins crec que he fet ara. 

Pel què fa al mapa conceptual, vull dir que sí que hi ha hagut alguns problemes per accedir-hi. El fet de dependre de la persona que crea el grup per poder-ho fer, tenint en compte que cadascú té els horaris diferents, és limitant, però és inherent a la tecnologia i al fet de treballar en un entorn virtual, tot i que els problemes derivats de l'accés al Bubble la coordinadora els va solucionar ràpidament. I fent esment a aquest rol, cada dia que passa penso que potser té massa feina, que gestionar i crear els documents, animar, dinamitzar i controlar el que fan la resta de companyes potser és too much. Però bé, tornant al Mapa Conceptual, quan hi he accedit ja hi havia una part molt important feta, i hi he pogut aportar poca cosa. Em sembla un tipus de document en el qual treballar-hi col·laborativament és més complexe, perquè cadascú ens organitzem els mapes mentals de diferent manera. Això sí, confio plenament en les companyes del grup, i espero que aquesta PAC 3 sigui tant o més bona que les dues anteriors!!

Elena Salgado

Començament PAC 3

Ja fa gairebé una setmana que vam entregar la PAC 2 i que vam començar la PAC 3. Després de les tensions que vaig (i suposo que vam) passar els dies abans de l'entrega, ara tinc la sensació que ens hem relaxat una mica. Parlo per mi quan dic que fa dies que no em poso de veritat a fer feina d'aquesta assignatura perquè tinc la sensació que tenim tot el temps del món, i la veritat és que aquesta PAC dura poc més que un parell de setmanes. També és cert que, jo personalment, he tingut dues entregues d'altres assignatures i per això no he estat al màxim amb aquesta. Per a o per b, se'ns ha passat el dia proposat per tenir el mapa conceptual a punt, i tinc la sensació que anem una mica a mig gas! Crec que el tema del mapa conceptual, a més, m'està frenant a l'hora de començar a fer un bon escrit del meu apartat al Sites. Hem decidit fer servir el Bubbl.us com a programa per crear el mapa conceptual, i ja hem començat a tenir els problemes inicials i típics de "jo no hi puc entrar" o "no veig on és el grup", problemes tècnics que fan que la feina s'endarrereixi sense poder controlar gaire les coses.

Bé, a banda d'això, aquesta és més aviat una autocrítica que cap altra cosa, però també el resum de la visió que tinc de l'estat de les coses en el si del grup, avui dimarts al matí.

Tot i així, encara ens falten uns dies i, al cap i a la fi, tenim tot el què volem dir al cap, o sigui que només falta una mica d'organització i una empenta. En aquest sentit estic molt contenta amb la feina que han estat fent les coordinadores. Aquesta és la tercera que tenim i crec que totes hem anat aprenent de l'anterior. La següent sóc jo i espero estar a l'alçada! La feina d'organització i els ànims que ens està donant la coordi atual m'animen a pensar que nosaltres podem, que Hipàtia val moltíssim! Així, gràcies coordis, i SEGUIM!!

Vísteme despacio que tengo prisa

Quina gran veritat la dita, "Vísteme despacio que tengo prisa".

 

Vam començar la darrera PAC sabent la qualificació de la primera part de projecte, i encara que va tenir bon resultat, les ganes de millorar i l'exigència individual i com a grup que tenim, van fer que volguéssim anar més lluny, potser més del que tocava.

L'exigència, pot no ser una qualitat tant positiva com sembla en un principi, et dona empenta per avançar però també, pot fer perdre de vista l’objectiu que has d’assolir.

 

 

Sóc una persona que prefereix passar-se de llarg que no pas quedar-se curta, però gràcies a aquest projecte i a les meves companyes de grup, m'he adonat que cal parar, respirar i visualitzar millor la fita que hem d'assolir. Potser va ser per un comentari del consultor de l'assignatura CTIC, o potser sóc jo, que sempre tinc la sensació de no haver fet prou bé la feina feta, maleïda exigència, però crec que vam anar més lluny del que tocava en aquesta part del projecte i això ens pot haver fet perdre algun punt, és una conclusió a la que he arribat tard... espero equivocar-me!

 

Si més no, aquesta nova part del projecte l'he iniciat amb la frase "Vísteme despacio que tengo prisa" per tal de no tornar a caure en el mateix error, d'això tracta també el projecte, no podem fer-ho tot perfecte però sí aprendre dels errors passats. Aquest és un nou objectiu personal que tinc, sobretot ara que sóc la coordinadora del grup! Espero estar a l'altura de les meves antecessores, donant ànims a les meves companyes, guiant la feina a fer durant aquestes setmanes, dinamitzant les tasques encomanades per tal d'arribar a l'exigència que ens hem fixat com a grup Hipàtia.

 

Per finalitzar aquest nou post, voldria felicitar a les meves companyes per tota la feina que hem fet fins ara, ha estat dur, hem tingut alguns moments de nervis, dificultat per accedir a algunes eines de treball, com jo al blog, però com sempre, unides i ajudant-nos mútuament hem pogut resoldre aquests petits entrebancs i arribar a bon port.

 

Bona feina noies, i...seguim!!

Punts forts i febles - Autocrítica

Durant aquestes primeres etapes del grup de treball Hipàtia, he pogut considerar els punts forts i febles de l’equip. Com en qualsevol equip, els inicis de la seva constitució han sigut més dubtosos. Però a mesura que es van passant etapes, he pogut considerar els punts forts i febles de l’equip.

Si em centro en els punts dèbils és, precisament, per reflexionar-hi més.

Punts forts i febles de l'equip

Forts:

Grup variat amb opinions i visions diverses que enriqueix l’equip

Gran capacitat de compromís

Capacitat de flexibilitat. Si alguna cosa no funciona, ens adaptem fàcilment a una segona opció.

Febles:

Formes de comunicació. En els Acords redactats, es va proposar una comunicació directa en els diversos moviments de treball que executem. D’una banda, em va semblar coherent i útil, però de l’altra me n’adono dels múltiples missatges i comentaris que es generen, tal com comenta una de les companyes al blog.

En aquest sentit, no vull dir que hàgim de canviar la forma de comunicació, si no que ho atribueixo més aviat a les múltiples funcionalitats que tenim a disposició (Fòrum, Google Drive i els seus derivats: generar texts entre 5 persones, afegir comentaris laterals, discussió al xat), què queda reflectit realment i què no? Quina és la forma més adient de comunicar-se? Probablement n’hi ha més d’una en funció de la tasca, així que considero que arribar al punt òptim de comunicació efectiva és un dels aspectes més complexes. Dins de l’equip Hipàtia i de qualsevol altre!

Utilització d’eines. Relacionat amb el punt anterior, considero que la utilització d’eines podria ser millorable. D’una banda, les PAC’s ens dirigeixen cap a unes determinades eines, i de l’altra, és l’equip que decideix com utilitzar-les. Penso que l’ús ha estat adequat i hem sabut distribuir el contingut correctament, però també observo que les opcions d’eines poden acabar generant duplicitat de continguts en alguns casos.

En aquest sentit sempre he pensat que no per ser un projecte virtual cal utilitzar el màxim d'eines possibles, si no més aviat intentar minimitzar-les.

Autocrítica 

Ahir va ser el meu últim dia com a Coordinadora, funció que atribuïm de forma rotativa, i he de dir que ha finalitzat millor del que va començar. La primera reunió virtual considero que no va ser tant efectiva com les posteriors; sovint pensem que una reunió pot servir per tancar alguns temes i és cert, però d’altres, potser poden ser resolts per altres vies precisament per no bloquejar altres aspectes de la reunió.

El fet de que totes les membres de l’equip hagin de ser coordinadores ho trobo una gran idea, ja que va directament acompanyat d’una certa pressió que és necessària.

Per tant, si penso en particular, crec que puc millorar molt encara. I si penso en global, crec que tinc un bon equip que és capaç de treballar correctament.

Pensaments i reflexions

Després d'unes setmanes de treball en equip virtual, he de dir que el primer pensament que em ve al cap és orgull. Orgull de la feina ben feta i orgull d'estar aprenent tant i tant de les meves companyes i de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Penso que fa uns mesos seria incapaç de fer tot el que hem fet en unes poques setmanes i em sento molt bé veient que, realment, ho estem aconseguint i estem assolint les competències que se'ns demana en el marc de l'assignatura CTIC del Grau d'Informació i Documentació. 

Quan vam crear els grups em vaig espantar perquè erem cinc al grup. Vaig pensar que erem moltes per posar-nos d'acord en els diferents aspectes que es requerien per fer el projecte, inclús que ens costaria coincidir en dates (tothom té la seva vida personal, a banda d'altres assignatures del grau). Aquestes pors es van esvair de seguida quan vam començar a interactuar a través de l'espai debat per constituir els acords inicials del grup: vaig sentir confiança en el grup. 

Per altra banda, no és fàcil crear un projecte virtual en grup i he de dir que la creació del Sites m'ha portat maldecaps. No pel fet de com construir-lo, sinó perquè veia que passaven els dies i no aconseguia visualitzar la pàgina creada. Aquest moment ha estat l'únic de pànic que he tingut, però bàsicament perquè sóc la persona menys pacient del món i de vegades vull fer les coses a corre-cuita. D'això també he après una lliçó: les coses s'han de fet a poc a poc i amb constància, i sense pressa. Queda demostrat que, de moment, hem fet una molt bona feina, tan individual com grupal, així que només vull dir: FORÇA HIPÀTIA!!

Les meves primeres impressions

Fa unes setmanes vaig sentir la necessitat d'escriure una autoavaluació/reflexió sobre petits aspectes que calia millorar respecte el funcionament del grup, ho vaig fer a l'espai de Debat del grup, doncs aquest blog encara no estava en funcionament. I la veritat és que va anar molt bé, en vam parlar i vam posar-hi remei. Ara que ja ha vist la llum el Google Sites i comença a agafar forma, que cadascuna de nosaltres té una tasca i un rol assignats i va treballant-hi i que poc a poc en anem coneixent una mica més (ha sigut divertit llegir les pàgines personals i descobrir que tenim coses en comú), sembla que tot va sobre rodes.

Penso que no és fàcil treballar en equip, i el fet es complica quan ho fas a distància, que no et veus la cara i a vegades pot portar a malinterpretacions, però la gran sort es que en aquest equip xerrem molt (gràcies espai de Debat!) i posem en comú tot el que es parla, canvia o s'opina diferent (malgrat que a vegades sigui complicat amb tants missatges per respondre). 

Rellegint els acords inicials que vam pactar i ara ens semblen tant llunyans i pensant amb aquella primera activitat on escrivíem sobre les actituds, la flexibilitat, la qual jo la considerava clau, s'ha tingut molt en compte en aquest equip i de moment ens està anant prou bé, no?

Primeres impressions

Les primeres impressions en formar part del Grup Hipàties de l'assignatura CTIC de la UOC, han estat molt positives!

Mai havia treballat en grup de manera virtual, reconec que al principi tenia els meus dubtes i pors per si encaixaria amb els altres membres, si sabria adequar-me a les altres altres opinions, diferents a les meves, i si tots faríem la feina conjuntament. He de dir que aquestes pors es van esborrar en el primer contacte del grup a l'espai debat, i a canvi va sorgir un grup estable i ferm, en constant comunicació i respecte per a les opinions diferents.

Sí que de vegades, em dona la sensació que som com formigues que van corrents a recol·lectar allò que necessitem per al projecte de manera individual, però després ens ajuntem i visualitzo el projecte en la seva totalitat, en una sola línia i estructura, aquest fet m'assegura que estic dins d'un gran grup, on tots els membres aporten els seus esforços, la seva energia i els seus coneixements de manera individual, per a crear un gran projecte grupal.

Una autocritica que he de fer d'aquesta darrera setmana, és que m'he adonat de la necessitat que tinc de llegir dues vegades allò que escric a l'espai debat del grup, ja que hi ha vegades que escric ràpid, en un ambient no favorable, i això ha pogut donar peu a malentesos en el meu to d'escriptura, i m'ha sabut molt de greu. Per tant recomano fer mínim dues lectures d'allò que diem, ja que com vam debatre al principi de l'assignatura, no és el mateix dir les coses davant de la persona, que el fet que ho hagi d'interpretar en un escrit!

Per finalitzar el meu primer escrit al bloc, només dir, que és fantàstica la manera en què ens ajudem entre tots els membres del grup, sempre estem les unes per les altres i crec que això és la nostra millor qualitat!

Seguim Hipàties!

Anna Pérez

Poques vegades havia treballat en equip, i menys en un entorn virtual. Tot és nou: les companyes, les eines amb les que treballar, el temps, etc., però estic ben engrescada, en part pel pur plaer d'aprendre i en gran part per l'equip amb el que treballo. Em sembla que ens hem avingut força bé i que el respecte per les opinions de les altres, el saber cedir, el funcionament democràtic, i la perseverància i compromís dels acords que vam pactar al principi s'han respectat i donen els seus fruits.

Vaig ser la primera coordinadora del grup i no em reca dir que anava una mica perduda. La manca d'experiència no ajudava, però el fet de treballar en un entorn virtual on el temps no passa com a la vida real em feien perdre la visió global que se suposa que un coordinador ha de tenir. Això no treia que estigués més en tensió, perquè la voluntat era fer-ho el millor possible, i aquesta xispa de més dóna "vidilla". Resumint, de la meva tasca de coordinadora en trec una valoració positiva, no per la feina feta, si no pel fet de saber que la propera vegada ho faria millor.

La comunicació que hem portat en el si de l'equip ha estat la clau perquè funcioni bé. Em sembla que som un grup molt actiu en aquest sentit, i ens permet avançar amb bon peu. De totes maneres, el fet d'utilitzar documents col·laboratius i l'espai Debat per comentar el que s'ha comentat als documents a vegades es fa feixuc, o seguir els diferents fils de debat, que en alguna ocasió han arribat a 5 o 6. És una sensació, potser és normal i necessari sobretot durant les primeres fases del projecte, on s'han de determinar i consensuar molts aspectes. De totes maneres, espero que les següents PACs poguem fer un ús més òptim de la nostra gran capacitat comunicativa!

Elena Salgado

Benvinguts!

Hipàtia és el nom del nostre grup de treball a l'assignatura Competències TIC del grau d'Informació i Documentació de la UOC. Un nom escollit per la gran importància d'aquella dona en un món difícil i per la seva vinculació amb la Biblioteca d'Alexandria, un gran centre d'investigació i aprenentatge. 

En aquest blog, anirem exposant tot allò relacionat amb el funcionament del grup: els assoliments, els errors, les millores a realitzar, les dificultats. En definitiva, cadascú amb el seu estil, sense presses, sense pressions però amb transparència.

Així doncs benvinguts@des a Els Pensaments d'Hipàtia!