Revisant...

L'arbre que vam escollir per presentar el nostre projecte a tota l'aula il·lustra molt bé com ha sigut tot el procés que ha seguit el nostre equip i en que s'ha convertit el nostre treball. 

Arrelar sempre és difícil, començar a treballar amb un grup que no coneixes, que no et veus, que té diferents maneres de treballar, d'expressar-se, però a mesura que anaven passant els dies, ens vam organitzar, vam repartir tasques i vam redactar uns acords grupals, aquelles arrels van començar a fer-se fortes i a créixer.

El vam anar regant amb tota la informació que anavem cercant i aviat el tronc es va começar a eixamplar, amb el Sites agafant forma i contingut. Però hi havia algun dia que se'ns oblidava regar-lo, però sempre hi havia algú que al final del dia ho recordava a l'espai de debat i continuava el seu imparable creixement. 

Les fulles van sortir, tot i que va costar, doncs el mapa conceptual i els detalls finals, van ser molt laboriosos, i finalment els fruits van sortir, unes pomes ben formoses que van posar punt i final al nostre treball.

Només calia fer-ne partíceps als companys de l'aula perquè valoressin el creixement d'aquella pomera i estem agraides pels comentaris rebuts, els fruits són bons i saborosos.

Pel que fa a la valoració dels treballs dels companys, en aquesta recta final de l'assignatura, no ha sigut tasca fàcil, el teu treball el tens molt pamat, no et sembla veure res incorrecte però des de fora es veu amb uns ulls diferents i el rerafons el desconeixes., però valoro positivament l'experiència d'avaluar un altre treball, et fa llegir-lo i rellegir-lo diverses vegades i saps que darrere hi ha una feinada que cal tenir en compte des del minut zero.

Amigues d'Hipàtia un plaer fer crèixer aquesta pomera amb vosaltres! Seguim!

AL FINAL....

La PAF ha estat per mi la més fàcil de les proves. Coneixent a fons els punts forts i dèbils del projecte Hipàtia, i coneixent també el que es demanava en cada una de les PACs no m'ha resultat molt difícil defensar el defensable. També vull afegir que les crítiques rebudes han estat en general bastant bones!

Ara bé, el fet de posar-se a l'altra banda, a valorar la feina dels altres, no ha estat una tasca tan fàcil, perquè en les crítiques que un fa sovint s'hi veu reflexat també...i com dir les coses sense semblar ofensiu però sense que quedés ensucrat en excés també és quelcom que cal tenir en compte i en el que he tingut els meus dubtes a l'hora de redactar les meves valoracions. 

Pel que fa a l'assignatura en general, crec que està molt ben estructurada, en el sentit que la feina "grossa" es fa al principi, i després ja va de baixada. Almenys aquesta és la sensació que he tingut i realment dóna molt bons resultats. Jo no sé si aquesta mena d'estructura està pensada només per a projectes que s'hagin de desenvolupar online, però segur que per a qualsevol projecte que s'hagi de realitzar en grup són necessàries aquestes fases. M'ha quedat claríssim que una bona planificació és clau. Espero poder aprofitar el que he après més enllà de la UOC i fer-ho a la pròpia feina i als propis projectes personals.

Acabar dient que ha estat un plaer treballar amb les companyes amb les que hem format equip durant aquesta assignatura. Ens hem entès molt bé i personalment no em faria res tornar-m'hi a unir en alguna altra ocasió, al contrari. A banda de fer la feina que tocava, i fer-la el millor possible, intueixo que són persones que valdria la pena conèixer.

Moltes gràcies a totes, i fins aviat!

 

Sempre hipàties

D’acord no he pogut esperar a demà!

Després de veure les paraules de les meves companyes, Anna R, Sofia, Laia i Elena, no puc més que escriure tot el que ha significat ser la seva companya.

Vam començar sense saber res de nosaltres, havíem de conèixer-nos i començar un projecte des de cero, posant-nos d’acord amb tot i de manera virtual!

Encara recordo quantes hores va durar la primera reunió virtual, van ser 4 hores només per acabar de perfilar alguns punts dels Acords grupals! Abans d’anar a dormir aquella nit vaig pensar, espero que això millori o no sé com ens ho farem! I mare meva si va millorar! Vam agafar un ritme vertiginós, ple de comunicació a l’espai debat, decisions preses per votació, amb el respecte que això significava que la teva opinió no era la mateixa que del grup. En aquest pas vaig haver de fer una gran reflexió personal!

Ara trobo a faltar la multitud de missatges a l’espai debat, les hores al Drive fent reunions, com ens posava de nervioses el Bubbl.us, veure créixer i descobrir noves eines al Sites i crear un mapa conceptual del cervell de cinc noies diferents! Tot això unides i engrescades!

Grans moments, grans records i gran aprenentatge de tot el que m’ha aportat aquesta assignatura i sobretot les meves companyes. La seva empenta, la seva confiança, la seva energia i la seva creativitat no tenen preu, són d’un valor incalculable que m’han aportat molt més del que mai hagués esperat a l’inici de tot, ara ja fa molts mesos.

Anna R, Laia, Sofia i Elena, dir-vos que ha estat un veritable plaer compartir tant moments. Cada dia entro a veure si hi ha un missatge a l’espai debat perquè trobo a faltar la comunicació...sí sóc una mica rareta, però és la veritat. 

Sempre que penso en el dia de la quedada NO virtual, penso en que entraré al bar com si us hagués vist el dia anterior, tinc aquesta sensació de proximitat amb vosaltres. Quina cosa més estranya...potser era l’objectiu del treball, sentir proximitat en un grup virtual, i si és això, crec que totes ho hem aconseguit amb Matricula!

Hipaties sou les millors, grans persones, grans professionals, grans estudiants i grans companyes!!!

Visca Hipàtia i les seves hipàties!

Fins molt aviat amigues!

Avaluació de projectes

Va arribar el temorós moment en què els companys valoraven el que havia estat el nostre projecte, la nostra criatura, dels darrers mesos. Tots els esforços, dubtes i lluites posades en mans d’altres persones que no s’havien res de nosaltres...estava molt equivocada. Tots i cadascun d’ells havien passat pel mateix camí que nosaltres, s’havien esforçat i creat un gran projecte en equip. Inclús un grup s’havia quedat amb la meitat dels seus membres, la qual cosa significava el doble de treball i esforç, amb un resultat impecable!!

Haig d’agrair la gran cura i respecte que van tenir els nostres avaluadors. Les seves puntualitzacions denotaven que s’havien pres el temps adequat per a llegir i valorar el nostre projectes, i això no té preu. Perquè no hi ha pitjor falta de respecte que valorar una feina que ha durat mesos sense prendre el temps necessària, i això amb els nostres companys de l’aula ha sigut un excel·lent per tots ells.

Jo també vaig haver de valorar un gran projecte! Quina responsabilitat! Sóc una persona extremadament exigent, ja ho diu ma mare...hay que quererla! Aquesta exigència abans de res passa per mi mateixa, sempre busco superar-me, i si fallo m’ho retrec molt. Per tant per mi va ser una gran responsabilitat haver de valorar un projecte d’unes persones que s’havien esforçat tant com jo i que per a elles també era la seva criatura!

La veritat és que van fer un gran treball de cerca, tenien molta informació substancial i es notava que gaudien del tema escollit. Amb el seu bloc vaig descobrir un grup homogeni, que s’ajuda mútuament, que confien i que aprenen les unes de les altres. Només llegint el bloc vaig saber que eren grans persones. Espero que la meva valoració i aportacions hagin estat del seu gust. Sóc molt directe però també tinc respecte per una gran feina feta i per les persones que l’han creat. La seva defensa va plena d’orgull i també acceptant alguns punts de vista diferents que vaig comentar. Naturalment tots ens pensem que les decisions que hem pres en el nostre projecte són les millors, per això ho vam fer, i per tant molts comentaris de com podrien haver fet alguna cosa, eren perquè nosaltres així ho havíem decidit, però no tothom és igual, i no tothom pensa igual! Per tant en aquest aspecte crec que hi ha tants punts de vista diferents com companys d’aula!

Bé ara només cal esperar a veure la nota final d’en Joan i saber quin és el seu punt de vista, que en aquest cas serà el més important de tots! Esperem que tots els projectes siguin del seu gust!

Bé, demà faré la meva darrera entrada al bloc per acomiadar-me de l’aula, de l’assignatura, del projecte, de les hores passades amb el grup Hipàtia. Potser no aguanto fins demà...m’estic posant melancòlica només de pensar en elles, les meves hipàties, les grans companyes que he tingut en els darrers mesos.

Abans d’acomiadar-me, però, vull agrair de tot cor els companys que han fet unes grans aportacions amb les seves valoracions. Gracies companys pel respecte que heu demostrat!

Fins a la darrera entrada...l’acomiadament.

A reveure Hipàtia!

Bé doncs, aquest és l'últim post que escric en aquest blog, un últim post per reflexionar sobre les valoracions rebudes sobre el nostre projecte i sobre la valoració que personalment he hagut de fer d'un dels projectes dels companys de classe.

Per començar, estic molt contenta amb les valoracions que hem rebut del nostre treball. És complicat, sovint, acceptar crítiques fetes a allò que saps que t'ha costat fer i que has patit amb suor i llàgrimes (per dir-ho d'alguna manera). Per sort, les crítiques han estat constructives i reflexives, de manera que ens han ajudat a fer un pas més en el camí de l'aprenentatge. Sense aquestes reflexions el nostre propi treball s'hagués quedat a mitjes. La part bona d'aquesta activitat és que hem pogut fer una passa enrere i mirar amb perspectiva la nostra propia criatura per buscar-li les raons menys òbvies de les nostres decisions (estructura, disseny, redacció, tema, etc). Les preguntes i reflexions dels nostres companys ens han fet buscar els tres peus al gat per a poder fer una bona defensa, de manera que hem acabat aprenent del les nostres propies accions.

Per altra banda, el fet de valorar un projecte ha estat interessant. Jo personalment m'he sentit una mica rara assenyalant això i allò dels treballs dels altres quan sé que el meu no és perfecte i que no sóc ningú per dir a ningú què ha fet bé i què malament. Tanmateix, això formava part de l'activitat, així que, sense deixar de ser empàtica amb els meus companys, vaig intentar trobar allò que per mi podria millorar. Va ser una experiència diferent, i vaig aprendre a ser exigent amb els meus companys.

Després d'aquesta activitat, l'assignatura ja arriba a la seva fi, i amb això, Hipàtia. Ha sigut un plaer tenir unes companyes com les que he tingut. La seva energia se m'encomanava cada vegada que obria l'espai debat, i ara ho trobo a faltar! Totes elles, totes han fet que la feina a fer fos més fàcil, més divertida i més exigent, de manera que us vull agraïr, Elena, Laia, Anna i Sofia, per haver estat sempre pendents de que s'havia de fer i de les necessitats de cadascuna de nosaltres.

Efectivament, ens queda una trobada deixant els ordinadors a casa!!

Fins ben aviat!

Últims pensaments d'Hipàtia

Finalment Hipàtia acaba. El que no acaba és l'esperit encomanadís que crec que té el meu equip. Francament penso que he tingut sort perquè considero que les meves companyes han sabut enfocar sempre cap a endavant el projecte i l'actitud en general ha estat una de les peces clau.

Durant aquest final hem experimentat el fet de valorar i defensar, fet que em fa reflexionar sobre el que extrec d'aquestes tasques en forma d'aspectes positius i d'altres més negatius o complexes.

Valoració: aspectes positius +

• Realitzar una valoració en profunditat d'un altre projecte permet fer paral·lelament una valoració del teu propi projecte
• Ajuda a entendre els diferents enfocaments d'altres continguts 
• Permet donar una opinió individual basat en coneixements

Valoració: aspectes negatius -

• És complicat valorar una feina de companys que desconeixes
• Entendre les decisions d'altres projectes en quant a contingut, disseny, plantejament, etc. no sempre és ràpid ja que falta informació relativa al propi grup

Defensa: aspectes positius +

• Permet donar la teva opinió basada en aspectes reals 
• Ajuda a observar els errors comesos; una mirada externa sempre és positiva en qualsevol tasca
• Deixa conèixer els aspectes que més valoren altres companys i quins elements consideren més importants a destacar

Defensa: aspectes negatius -

• Sovint i en general, és difícil acceptar crítiques encara que siguin constructives. Cal dir però que per mi això no ha estat cap inconvenient
• En el cas d'altres companys i grups m'han sorprès els comentaris que acompanyaven a les valoracions: en molts casos hi havia disculpes prèvies i avisos per remarcar que al cap i a la fi, les valoracions eren personals i només una opinió. Desconec si era per no ferir sensibilitats, però crec que és molt millor prendre-ho com a una tasca més i no un tema personal.

I després d'aquest breu comentari, només em falta l'agraïment... Gràcies Hipàties per tot! Valoro la tenacitat i l'actitud positiva del grup, així com la coherència que des de els primers dies he pogut observar en totes.

Que tingueu bon camí Anna R, Laia, Anna P i Elena!

A reveure!

Aquesta serà la meva última entrada a aquest blog de "Els pensaments d'Hipàtia". Un blog que ens ha acompanyat durant tots aquests mesos que ha durat el projecte i que ha resultat molt enriquidor.

He conegut unes noies fantàstiques amb les quals hem format un gran equip, he treballat amb un munt de programari que desconeixia, he llegit i rellegit els enunciats de les PAC per no deixar-me res, he fet assemblees amb les meves companyes de forces hores (sobretot al principi) per debatre tot els documents que haviem de presentar, he fet de coordinadora, de redactora i de correctora, he après que en el camp de la informació i la documentació hi ha molt terreny per cobrir, en definitiva he après un munt!

Finalment m'agradaria agrair les valoracions que hem rebut per part dels companys d'aula, de tot en farem un gran aprenentatge.

Moltes gràcies per tot noies d'Hipàtia! 

Pd: Tenim pendent una trobada no virtual ;) 

Gairebé al final...

Bé, finalment el projecte està entregat i valorat!

Som a la recta final, tot sembla molt més fàcil i l'estrés de fa unes setmanes ha desaparegut. Finalment hem vist la nostra creació acabada. Sempre es pot fer més, però crec que hem fet una bona feina, i les valoracions que estem rebent són força positives. Evidentment hi ha punts millorables, però per ser el primer projecte que fem d'aquestes característiques, jo n'estic molt satisfeta.

Ara només toca defensar el projecte davant les valoracions que ens han fet. Segur que d'aquesta defensa aprendrem i veurem coses que quan estavem fent el projecte ni les haviem vist. Aquestes coses sempre passen, però està bé reconèixe-les per no tornar a caure en els mateixos errors en el futur.

Doncs bé, a veure com va aquesta etapa de l'assignatura!

Anna Ribalta

L'arbre que dóna fruits

Ja està fet, la pàgina web ja està entregada, després d'alguna dificultat tècnica i el nostre missatge de presentació ha arribat a la carpeta adequada! Deunido quin esprint final! Ara toca valorar els projectes dels companys i defensar el nostre. A més a més m'estreno com a coordinadora, em fa il·lusió, sóc la última, però la responsabilitat de mantenir aquest bon camí traçat fins ara és gran.

Però avui m'agradaria mirar enrere, i valorar que ha significat per a mi aquest projecte i tot el que ha implicat treballar en equip (i a distància). 

Semblen llunyans aquells dies que debatíem al fòrum de l'aula, deixant els nostres punts de vista i mirant de conèixer una mica els companys per formar un equip de treball. Finalment ens vam trobar les 5, l'equip més nombrós, al nostre espai de debat i allà vam descobrir que teniem formes molt diferents de treballar, de gestionar el temps, d'escriure i de pensar fet que hem anat modulant per adaptar-les al projecte d'equip, tot això sumat a les converses, les descobertes de les eines, els canvis, les inseguretats i les responsabilitats adquirides ha donat els seus fruits i cadascuna amb la seva manera de fer i pensar hem anat aportant petites coses, deixant la nostra empremta i alhora fent-nos nostre, aquest petit gran projecte, que a dia d'avui ja el podem anomenar TREBALL. Per això hem volgut presentar el treball a tots els companys de l'aula amb la imatge d'un arbre, una pomera en concret, que neix des de una petita llavor i finalment n'obtenim el fruit, les pomes.

Emocions contradictòries

Va arribar el moment, aquell moment desitjat i temorós, el moment d’entregar el projecte acabat per a la valoració final dels companys. Va ser una sensació estranya, plena d’emocions contradictòries, per una banda la tranquil·litat d’acabar el projecte, els nervis, les dificultats amb les noves eines, però per l’altra...el trobo a faltar.

Els darrers mesos han estat un compendi de missatges amb les companyes, aportacions d’idees, votacions per a prendre decisions, hores i hores davant l’ordenador cercant informació, i ampliant nous coneixements d’eines virtuals, tot mentre veia com creixia, canviava i madurava un projecte que va sorgir de cinc noies. Aquest projecte ha estat la nostra creació i ara de cop l’hem deixat volar sol perquè sigui valorat per altra gent. Només desitjo que vegin el que jo veig quan obro els Sites, orgull, esforç, confiança, creativitat i il·lusió.

Quan estàs tant de temps creant un projecte, sigui una web, un quadre a l’oli, un vestit, i de cop s’acaba, la sensació és d’orgull per la feina ben feta i també buidor perquè ja s’ha acabat. Et sents orgullós però amb pena perquè el projecte no només era el web, era molt més, un camí recorregut conjuntament amb quatre amigues, absorbint, com una esponja, tota la creativitat que aportaven, els coneixements que tenien abans i durant els mesos, aprenent d’elles tant com de les eines virtuals o els materials de l’aula. Elles, totes i cadascuna, han estat el millor d’aquest camí recorregut que està arribant a la seva fita.

 

Flickr, autor ruumor 2005, https://www.flickr.com/photos/rufino_uribe/61706538

 

No us confongueu encara no hem acabat l’assignatura, ara toca avaluar els altres projectes, que segur seran molt bons, i sobretot el moment de defensar la nostra criatura. Però estic tant orgullosa de la feina que hem fet que segur no ens serà difícil defensar-ho davant de tothom!

Gracies noies, faria amb vosaltres no un sinó mil Sites més!

A punt d'acabar el projecte

Finalment, la data clau s'acosta! Hem recorregut un llarg camí per arribar fins aquí!

El que al principi sembla una cosa difícil de fer (una pàgina web sencera i començar-la des del principi?? Sí, home!) s'ha convertit en un procés fluid, gens dolorós i molt gratificant! Quan veus que les coses tiren endavant i prenen forma mica en mica és quan t'arriba aquesta sensació d'orgull per la feina feta i d'alleujament de veure que hem superat la prova d'anar amb un timing fixat i no trencar-lo.

El Prezi ha estat el programa per excel·lència d'aquesta PAC i la veritat és que ha sigut molt divertit. Personalment he après com ordenar la informació perquè tingui lògica per als lectors, que de vegades és difícil. També m'ha agradat veure els punts de vista que tenien les meves companyes, veure com la presentació anava canviant i anava creixent en contingut, en disseny, etc.  El fet que amb el grup ens entenguem tan bé ha ajudat que la feina no fos gens pesada.

El Sites el vam donar per acabat ahir. Després d'afegir-hi imatges, vídeos, alguns gràfics fets per nosaltres mateixes, ha quedat espectacular! Estic molt contenta de veure que els resultats que hem pogut obtenir en el si del nostre grup siguin tan bons. Penso que els nostres punts forts, que són la constància, les ganes de fer coses, les aportacions al grup... queden il·lustrats tan en el Sites com en el Prezi.

L'únic òs que m'he trobat en aquesta PAC ha estat el tema de les referències: vigilar que estiguin totes i cadascuna d'elles ben citades segons l'estil escollit, que les imatges tinguin el dret d'ús, etc. Tota aquesta "burocràcia" de vegades m'ha fet estirar-me els cabells, però no hi ha res que sigui impossible, així que també estic feliç d'haver-me fixat en totes aquestes coses perquè ara jo no crec que sigui tan complicat. Quan un experimenta i practica les coses, llavors és quan s'aprèn!

En definitiva, aquesta és una valoració molt positiva de la feina feta fins ara, estem a un dia d'entregar el Sites i no hi ha estrès ni preocupacions perquè ja ho tenim tot llest!

Gràcies Hipàtes per la feina feta!

Avançant sempre endavant!!!

Aquesta setmana hem de fer entrega final del Sites Hipàtia i amb ell una presentació. Al principi de la PAC estava més o menys tranquil·la perquè el Sites estava molt avançat, pensava que no hauríem de fer gaires canvis i que ens podríem concentrar amb la presentació. Però dia rere dia m’adono que sempre es pot fer una mica més, un pas més endavant en forma d’una imatge, un gràfic, un color...petites coses que quan les veus en global formen un gran Sites!

Cada dia accedim al Sites i a la presentació per a complementar-ho, per a investigar com millorar encara que només sigui un color o la mida d’una imatge. Ara he donat un cop d’ull a tot, amb ulls renovats i ha sigut com una brisa d’aire fresc  a la cara. Com podia pensar fa una setmana que ja estava gairebé tot fet, si cada dia, entre totes l’hem millorat? Què ingènua que sóc! Sempre es pot fer una mica més per arribar a la perfecció! Aquest és un punt clau del grup Hipàtia, sempre es pot millorar, sempre es pot avançar!

Considero que ha estat una altre fita a la qual hem arribat, no deixar-nos enganyar per nosaltres mateixes pensant que la feina ja estava feta i deixar-nos emportar per la vagància, no!! Hipàtia s’ha tornat a superar!

Hi ha una paraula que descriu el meu pensament sobre el grup Hipàtia...orgull!

L'ACTITUD COMPTA!

Em sembla recordar que en Joan va dir que destil·làvem positivisme, i llegint i rellegint les entrades de les meves companyes no puc estar-hi menys d'acord. 

Se m'ha girat feina durant el temps en què havia d'elaborar aquesta primera part de la Prova Final i he tingut la sensació de no estar a totes, però la resta de l'equip ha funcionat com un rellotge i el projecte no se n'ha ressentit.  Les ganes de fer bé les coses, l'actitud positiva i compromesa de les noies han fet que l'ambient de treball sigui molt agradable i, esperem, que entre totes fem un bon treball.

 

 https://www.flickr.com/photos/26567371@N04/9486637748

Crec que l'ús del Prezi ha estat un bon encert. És una eina amb la qual hi hem pogut treballar totes, és molt dinàmic i "resultón". Tal i com està quedant crec que, a més dels elements que se'ns demanen a la PF, mostra l'ànima d'Hipàtia i el caràcter del grup. Tot i així, et fa plantejar com presentar quelcom que cridi l'atenció, que sigui clar, directe i amb ganxo. Vaja, que sembla que tenir una mica de dots comercials/publicitaris/comunicatius no ens aniria gens malament. I, de fet, són coneixements que sembla que haurem de dominar fins a cert punt a l'hora de cercar feina en el camp, també, de la documentació i la informació. 

Ara bé, del què recordaré més d'aquesta PF, és a respectar les llicències d'ús. Quants usos fraudulents que dec haver comès! Realment és tot un món que desconeixia i que tindré en compte a partir d'ara. 

D'altra banda, estic satisfeta amb el meu incipient domini de les citacions i les referències bibliogràfiques. És una feina minuciosa i a vegades desesperant, però començo a veure la llum al final del túnel.

 Conclusió: a nivell individual a cada PAC aprenc coses noves, i les aprenc bé perquè les experimento. A nivell grupal crec que anem millorant i que cada vegada funcionem més "com una seda" perquè totes tenim el mateix objectiu: millorar, obtenir bons resultats i optimitzar el nostre temps.

Creativitat al poder!

Aquesta pràctica final m'il·lusiona especialment, potser perquè això ja s'acaba i hem anat fent una bona feina i ara ja es veuen els resultats, però més aviat diria que és perquè em trobo molt còmode amb la dinàmica de l'equip. Com han escrit les companyes, el famós taló d'Aquil·les, sembla curat, les comunicacions són fluïdes i les trobades ràpides i resolutives.

Ramdlon in pixabay.com

Teniem força coll avall treballar amb el Prezi per donar un format una mica més modern que el típic PowerPoint, per fer la presentació del treball a la resta de companys, i tothom ja pot editar i posar-hi el seu granet de sorra. Ara m'hi acabo de connectar i com va canviant! M'agrada molt! Crec que serà una bona carta de presentació!

Ara ja només ens queda donar unes pinzellades a la pàgina i fer alguna cosa ben grossa que doni el toc final. A veure que en surt perquè la creativitat flueix però el temps és or i no podrem arribar a tot, però n'estic segura que en sortirà un gran projecte  treball final. Em sento positiva!

Presentació i millores generals

Ideant una presentació

Com venc el meu producte? Aquesta és la pregunta que em ronda pel cap durant aquesta PAC. La presentació és un fet important en aquests tipus de tasques i saber definir-la sense produir massa contingut per no saturar és complicat. També s'afegeix una altra dificultat: fer una presentació no presencial sempre tindrà certs aspectes que no es podran controlar ja que nosaltres mateixes no hi serem per fer-ho. Em refereixo a la comunicació oral i els seus derivats (entonació de l'explicació, empatia amb el públic, comunicació no verbal, preguntes i respostes), uns quants elements que en aquesta presentació no tindrem i que podrien jugar a favor nostre.

He de dir però que l'ús de prezi em sembla molt encertat per aquests casos i després de l'última reunió, ahir, vam adonar-nos que la cosa ja estava força encaminada, potser només falta acabar de reordenar alguns conceptes. Continuo pensant en la complexitat de que un grup de 5 es posi d'acord en aquestes coses però alhora és enriquidor. 

Balanç general

A banda d'això voldria fer una mica de balanç del grup i destacar les millores que han sortit en l'equip des de que vam iniciar el projecte. Segurament un cop acabat veurem encara més coses: 

• Comunicació fluïda. Aquest és un dels aspectes que continua millorant, el saber quan i què transmetre i a través de quin canal. En aquest cas la coneixença dels membres de l'equip ajuda a que el missatge sigui més clar i directe cada vegada. També en algunes ocasions fa que sigui més breu.

• Confiança augmentada. Aquest punt es relaciona perfectament amb l'anterior: els membres de l'equip ens coneixem més i per tant, es reparteixen tasques amb més facilitat i més directament. A partir d'aquí cada membre efectua la seva tasca sense problemes, i si n'hi ha es comuniquen de seguida.

• Capacitat d'evitar errors. L'equip té present i recorda els errors de PAC's anteriors així com comentaris, tant positius com negatius, per evitar-los en les properes entregues.

• Proactivitat. Si alguna cosa té Hipàtia és la proactivitat. En un principi potser no tant, però ara per ara aquest és un fet que sorgeix fàcilment dins de l'equip, per exemple en generar continguts que ajuden a la creació de la PAC. En això crec que s'intenta no generar un pes de càrrega massa gran per evitar fer de més i descentrar-nos dels objectius que se'ns demanen.

I ara sí, comença la recta final...  

Mountain Road. stOl1. Flickr.