A reveure Hipàtia!

Bé doncs, aquest és l'últim post que escric en aquest blog, un últim post per reflexionar sobre les valoracions rebudes sobre el nostre projecte i sobre la valoració que personalment he hagut de fer d'un dels projectes dels companys de classe.

Per començar, estic molt contenta amb les valoracions que hem rebut del nostre treball. És complicat, sovint, acceptar crítiques fetes a allò que saps que t'ha costat fer i que has patit amb suor i llàgrimes (per dir-ho d'alguna manera). Per sort, les crítiques han estat constructives i reflexives, de manera que ens han ajudat a fer un pas més en el camí de l'aprenentatge. Sense aquestes reflexions el nostre propi treball s'hagués quedat a mitjes. La part bona d'aquesta activitat és que hem pogut fer una passa enrere i mirar amb perspectiva la nostra propia criatura per buscar-li les raons menys òbvies de les nostres decisions (estructura, disseny, redacció, tema, etc). Les preguntes i reflexions dels nostres companys ens han fet buscar els tres peus al gat per a poder fer una bona defensa, de manera que hem acabat aprenent del les nostres propies accions.

Per altra banda, el fet de valorar un projecte ha estat interessant. Jo personalment m'he sentit una mica rara assenyalant això i allò dels treballs dels altres quan sé que el meu no és perfecte i que no sóc ningú per dir a ningú què ha fet bé i què malament. Tanmateix, això formava part de l'activitat, així que, sense deixar de ser empàtica amb els meus companys, vaig intentar trobar allò que per mi podria millorar. Va ser una experiència diferent, i vaig aprendre a ser exigent amb els meus companys.

Després d'aquesta activitat, l'assignatura ja arriba a la seva fi, i amb això, Hipàtia. Ha sigut un plaer tenir unes companyes com les que he tingut. La seva energia se m'encomanava cada vegada que obria l'espai debat, i ara ho trobo a faltar! Totes elles, totes han fet que la feina a fer fos més fàcil, més divertida i més exigent, de manera que us vull agraïr, Elena, Laia, Anna i Sofia, per haver estat sempre pendents de que s'havia de fer i de les necessitats de cadascuna de nosaltres.

Efectivament, ens queda una trobada deixant els ordinadors a casa!!

Fins ben aviat!