Avaluació de projectes

Va arribar el temorós moment en què els companys valoraven el que havia estat el nostre projecte, la nostra criatura, dels darrers mesos. Tots els esforços, dubtes i lluites posades en mans d’altres persones que no s’havien res de nosaltres...estava molt equivocada. Tots i cadascun d’ells havien passat pel mateix camí que nosaltres, s’havien esforçat i creat un gran projecte en equip. Inclús un grup s’havia quedat amb la meitat dels seus membres, la qual cosa significava el doble de treball i esforç, amb un resultat impecable!!

Haig d’agrair la gran cura i respecte que van tenir els nostres avaluadors. Les seves puntualitzacions denotaven que s’havien pres el temps adequat per a llegir i valorar el nostre projectes, i això no té preu. Perquè no hi ha pitjor falta de respecte que valorar una feina que ha durat mesos sense prendre el temps necessària, i això amb els nostres companys de l’aula ha sigut un excel·lent per tots ells.

Jo també vaig haver de valorar un gran projecte! Quina responsabilitat! Sóc una persona extremadament exigent, ja ho diu ma mare...hay que quererla! Aquesta exigència abans de res passa per mi mateixa, sempre busco superar-me, i si fallo m’ho retrec molt. Per tant per mi va ser una gran responsabilitat haver de valorar un projecte d’unes persones que s’havien esforçat tant com jo i que per a elles també era la seva criatura!

La veritat és que van fer un gran treball de cerca, tenien molta informació substancial i es notava que gaudien del tema escollit. Amb el seu bloc vaig descobrir un grup homogeni, que s’ajuda mútuament, que confien i que aprenen les unes de les altres. Només llegint el bloc vaig saber que eren grans persones. Espero que la meva valoració i aportacions hagin estat del seu gust. Sóc molt directe però també tinc respecte per una gran feina feta i per les persones que l’han creat. La seva defensa va plena d’orgull i també acceptant alguns punts de vista diferents que vaig comentar. Naturalment tots ens pensem que les decisions que hem pres en el nostre projecte són les millors, per això ho vam fer, i per tant molts comentaris de com podrien haver fet alguna cosa, eren perquè nosaltres així ho havíem decidit, però no tothom és igual, i no tothom pensa igual! Per tant en aquest aspecte crec que hi ha tants punts de vista diferents com companys d’aula!

Bé ara només cal esperar a veure la nota final d’en Joan i saber quin és el seu punt de vista, que en aquest cas serà el més important de tots! Esperem que tots els projectes siguin del seu gust!

Bé, demà faré la meva darrera entrada al bloc per acomiadar-me de l’aula, de l’assignatura, del projecte, de les hores passades amb el grup Hipàtia. Potser no aguanto fins demà...m’estic posant melancòlica només de pensar en elles, les meves hipàties, les grans companyes que he tingut en els darrers mesos.

Abans d’acomiadar-me, però, vull agrair de tot cor els companys que han fet unes grans aportacions amb les seves valoracions. Gracies companys pel respecte que heu demostrat!

Fins a la darrera entrada...l’acomiadament.