Punts forts i febles - Autocrítica

Durant aquestes primeres etapes del grup de treball Hipàtia, he pogut considerar els punts forts i febles de l’equip. Com en qualsevol equip, els inicis de la seva constitució han sigut més dubtosos. Però a mesura que es van passant etapes, he pogut considerar els punts forts i febles de l’equip.

Si em centro en els punts dèbils és, precisament, per reflexionar-hi més.

Punts forts i febles de l'equip

Forts:

Grup variat amb opinions i visions diverses que enriqueix l’equip

Gran capacitat de compromís

Capacitat de flexibilitat. Si alguna cosa no funciona, ens adaptem fàcilment a una segona opció.

Febles:

Formes de comunicació. En els Acords redactats, es va proposar una comunicació directa en els diversos moviments de treball que executem. D’una banda, em va semblar coherent i útil, però de l’altra me n’adono dels múltiples missatges i comentaris que es generen, tal com comenta una de les companyes al blog.

En aquest sentit, no vull dir que hàgim de canviar la forma de comunicació, si no que ho atribueixo més aviat a les múltiples funcionalitats que tenim a disposició (Fòrum, Google Drive i els seus derivats: generar texts entre 5 persones, afegir comentaris laterals, discussió al xat), què queda reflectit realment i què no? Quina és la forma més adient de comunicar-se? Probablement n’hi ha més d’una en funció de la tasca, així que considero que arribar al punt òptim de comunicació efectiva és un dels aspectes més complexes. Dins de l’equip Hipàtia i de qualsevol altre!

Utilització d’eines. Relacionat amb el punt anterior, considero que la utilització d’eines podria ser millorable. D’una banda, les PAC’s ens dirigeixen cap a unes determinades eines, i de l’altra, és l’equip que decideix com utilitzar-les. Penso que l’ús ha estat adequat i hem sabut distribuir el contingut correctament, però també observo que les opcions d’eines poden acabar generant duplicitat de continguts en alguns casos.

En aquest sentit sempre he pensat que no per ser un projecte virtual cal utilitzar el màxim d'eines possibles, si no més aviat intentar minimitzar-les.

Autocrítica 

Ahir va ser el meu últim dia com a Coordinadora, funció que atribuïm de forma rotativa, i he de dir que ha finalitzat millor del que va començar. La primera reunió virtual considero que no va ser tant efectiva com les posteriors; sovint pensem que una reunió pot servir per tancar alguns temes i és cert, però d’altres, potser poden ser resolts per altres vies precisament per no bloquejar altres aspectes de la reunió.

El fet de que totes les membres de l’equip hagin de ser coordinadores ho trobo una gran idea, ja que va directament acompanyat d’una certa pressió que és necessària.

Per tant, si penso en particular, crec que puc millorar molt encara. I si penso en global, crec que tinc un bon equip que és capaç de treballar correctament.