diumenge, 26 d’abril del 2015

Vísteme despacio que tengo prisa

Quina gran veritat la dita, "Vísteme despacio que tengo prisa".
 
Vam començar la darrera PAC sabent la qualificació de la primera part de projecte, i encara que va tenir bon resultat, les ganes de millorar i l'exigència individual i com a grup que tenim, van fer que volguéssim anar més lluny, potser més del que tocava.
L'exigència, pot no ser una qualitat tant positiva com sembla en un principi, et dona empenta per avançar però també, pot fer perdre de vista l’objectiu que has d’assolir.
 
 
Sóc una persona que prefereix passar-se de llarg que no pas quedar-se curta, però gràcies a aquest projecte i a les meves companyes de grup, m'he adonat que cal parar, respirar i visualitzar millor la fita que hem d'assolir. Potser va ser per un comentari del consultor de l'assignatura CTIC, o potser sóc jo, que sempre tinc la sensació de no haver fet prou bé la feina feta, maleïda exigència, però crec que vam anar més lluny del que tocava en aquesta part del projecte i això ens pot haver fet perdre algun punt, és una conclusió a la que he arribat tard... espero equivocar-me!
 
Si més no, aquesta nova part del projecte l'he iniciat amb la frase "Vísteme despacio que tengo prisa" per tal de no tornar a caure en el mateix error, d'això tracta també el projecte, no podem fer-ho tot perfecte però sí aprendre dels errors passats. Aquest és un nou objectiu personal que tinc, sobretot ara que sóc la coordinadora del grup! Espero estar a l'altura de les meves antecessores, donant ànims a les meves companyes, guiant la feina a fer durant aquestes setmanes, dinamitzant les tasques encomanades per tal d'arribar a l'exigència que ens hem fixat com a grup Hipàtia.
 
Per finalitzar aquest nou post, voldria felicitar a les meves companyes per tota la feina que hem fet fins ara, ha estat dur, hem tingut alguns moments de nervis, dificultat per accedir a algunes eines de treball, com jo al blog, però com sempre, unides i ajudant-nos mútuament hem pogut resoldre aquests petits entrebancs i arribar a bon port.
 
Bona feina noies, i...seguim!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada