Després d'unes setmanes de treball en equip virtual, he de dir que el primer pensament que em ve al cap és orgull. Orgull de la feina ben feta i orgull d'estar aprenent tant i tant de les meves companyes i de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Penso que fa uns mesos seria incapaç de fer tot el que hem fet en unes poques setmanes i em sento molt bé veient que, realment, ho estem aconseguint i estem assolint les competències que se'ns demana en el marc de l'assignatura CTIC del Grau d'Informació i Documentació.
Quan vam crear els grups em vaig espantar perquè erem cinc al grup. Vaig pensar que erem moltes per posar-nos d'acord en els diferents aspectes que es requerien per fer el projecte, inclús que ens costaria coincidir en dates (tothom té la seva vida personal, a banda d'altres assignatures del grau). Aquestes pors es van esvair de seguida quan vam començar a interactuar a través de l'espai debat per constituir els acords inicials del grup: vaig sentir confiança en el grup.
Per altra banda, no és fàcil crear un projecte virtual en grup i he de dir que la creació del Sites m'ha portat maldecaps. No pel fet de com construir-lo, sinó perquè veia que passaven els dies i no aconseguia visualitzar la pàgina creada. Aquest moment ha estat l'únic de pànic que he tingut, però bàsicament perquè sóc la persona menys pacient del món i de vegades vull fer les coses a corre-cuita. D'això també he après una lliçó: les coses s'han de fet a poc a poc i amb constància, i sense pressa. Queda demostrat que, de moment, hem fet una molt bona feina, tan individual com grupal, així que només vull dir: FORÇA HIPÀTIA!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada