Ja està fet, la pàgina web ja està entregada, després d'alguna dificultat tècnica i el nostre missatge de presentació ha arribat a la carpeta adequada! Deunido quin esprint final! Ara toca valorar els projectes dels companys i defensar el nostre. A més a més m'estreno com a coordinadora, em fa il·lusió, sóc la última, però la responsabilitat de mantenir aquest bon camí traçat fins ara és gran.
Però avui m'agradaria mirar enrere, i valorar que ha significat per a mi aquest projecte i tot el que ha implicat treballar en equip (i a distància).
Semblen llunyans aquells dies que debatíem al fòrum de l'aula, deixant els nostres punts de vista i mirant de conèixer una mica els companys per formar un equip de treball. Finalment ens vam trobar les 5, l'equip més nombrós, al nostre espai de debat i allà vam descobrir que teniem formes molt diferents de treballar, de gestionar el temps, d'escriure i de pensar fet que hem anat modulant per adaptar-les al projecte d'equip, tot això sumat a les converses, les descobertes de les eines, els canvis, les inseguretats i les responsabilitats adquirides ha donat els seus fruits i cadascuna amb la seva manera de fer i pensar hem anat aportant petites coses, deixant la nostra empremta i alhora fent-nos nostre, aquest petit gran projecte, que a dia d'avui ja el podem anomenar TREBALL. Per això hem volgut presentar el treball a tots els companys de l'aula amb la imatge d'un arbre, una pomera en concret, que neix des de una petita llavor i finalment n'obtenim el fruit, les pomes.
Un gran arbre! Ho has descrit molt bé.
ResponElimina